Equip d'escalada

L'equip d'escalada varia segons el tipus d'escalada practicada. L'escalada de blocs necessita el mínim equip fora de les sabates i el guix i els matalassos opcionals. L'escalada esportiva afegeix cordes, arnesos, dispositius d'assegurament i cintes exprés per enganxar-se als cargols instal·lats a la paret. L'escalada tradicional afegeix la necessitat de portar un ventall de dispositius temporals de protecció passiva i activa. L'escalada de diversos llargs (i l'escalada de parets grans) afegeix dispositius per ajudar-se a pujar i baixar per cordes fixes. I, finalment, l'escalada artificial utilitza un equipament específic (per exemple, estreps).

Els avenços en l'equipament són una part clau de la història de l'escalada, començant per la corda. Els dispositius moderns permeten als escaladors fer tasques que abans es feien manualment i fer-les amb més control, en totes les condicions, i menys esforç. Alguns exemples inclouen l'arnès (que substitueix la corda lligada al voltant de la cintura), el mosquetó (que substitueix molts nusos), el dispositiu de descens/ràpel (que substitueix el dülfersitz), l'ascensor (que substitueix el nus prúsic), el dispositiu d'assegurament (que substitueix l'assegurança corporal) i els tascons (que substitueixen les pedres).

L'equipament modern inclou cordes dinàmiques, eines d'entrenament pliomètriques, dispositius avançats de lleves amb molla (SLCD) per a protecció i dispositius avançats de control de corda, com ara dispositius d'autobloqueig (SLD), dispositius de captura de progrés (PCD) i dispositius de frenada assistida (ABD). Els equips moderns utilitzen materials avançats que són cada cop més duradors, més forts i més lleugers (per exemple, Spectra/Dyneema i aliatges d'alumini). L'equip ha de complir estàndards específics (per exemple, els de la UIAA)[1] de resistència, durabilitat i fiabilitat, i ha de ser certificat i provat amb aquests estàndards.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy